La ràdio de la nit
és ben estranya.
La foscor tendra aplega els confidents
que cerquen una
oïda disposada
a recollir les
seves inquietuds.
Escolto algú que
explica moltes penes,
un fill que es
droga i un marit violent,
i després
m’ensopego amb una noia
a qui ha deixat
malmesa un mal amor
i amb un embriac i
amb una pobra vella
a qui les solituds
esparracades
han arraulit al
fons de casa seva.
Després torna la
música i la vida
convencional:
política, futbol,
corrupcions i
cinema i patacades
i les guerres de
sempre, aquí o allà.
Roda del
temps, la matinada arriba.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada