Malgirbats
estrangers han omplert les voreres,
els
carrers són més bruts des que ells han arribat.
Els
mira de reüll la dona de la fleca
i
el veí que a la tarda senyoreja el terrat.
Ningú
no sap d'on són. Desvagats romancegen.
Beuen
massa. El seu vi és barat i imprudent,
I
els licors de fassina clandestina
s’escolen
al
sarró on recol·lecten un tresor innocent.
Pantomima
del món, infantesa llunyana,
d’alguna
guerra bruta han estat rebutjats
i
la sort els oblida i el futur s’ha esberlat.
La
caòtica vida al meu barri els aplega,
de
vegades no parlen, de tant en tant fan brega,
i un anònim artista els esbossa un retrat.
Júlia Costa, pòemes inèdits, sonets, 2013
Font de la fotografia: http://www.fotocommunity.es/pc/pc/display/10765862