Plany al congost.
S’escapça l’esperança.
El vell manxaire
no ha aconseguit mestratge al seu ofici.
Es decandeix la fressa de la festa.
Els llums es tanquen,
l’alba es deixondeix.
Tornen a casa els balladors exhausts
deixant al seu darrera una sentor
d’alcohol cremat, de beuratges inútils
i de suors i fums i malaurances.
Els amants, avorrits,
somnien infanteses impossibles.
Breu és el temps, s'apaguen les fogueres.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2013)