6.12.13

LLIBRE D'HISTÒRIA

Recupero un vell poema, de quan encara treballava, l'any 1986, temps d'EGB, avui el passat. Potser l'EGB estava prou bé i tot si pensem en com van els resultats escolars del present...











Llibre d'història (1986)

Existeix de veritat aquest carrer tan brut?
La gent a terra, prima, llunyana i malgirbada.
Els infants, arrapats a la vida que passa,
sense sabates. 
                  Sense, res més, que una mirada.
Una mirada plena d'indiferència antiga,
de segles de misèria, de fam sense esperança.

És veritat, potser, que en algun lloc del món,
-un lloc, ara, proper, tot plegat, unes hores
de viatjar en avions confortables i ràpids-
hi ha potser, vius encara, aquests nens sense pressa?

Nens i nenes que ens miren amb ulls esbatanats,
amb el plat a la falda i un menjar repulsiu,
amb mosques al voltat dels seus capets anònims.

Potser també és veritat
qè hi van haver unes guerres,
que aquests gràfics de barres, al costat dels retrats,
són molts milions de morts, pintats d'un sol color.

Fantasmes oblidats, incòmodes, perduts.

També existeixen, doncs, tots aquests nois i noies,
que, indiferents, escolten la meva explicació.
Que tenen plat a taula, sabates i alegria,
ordinadors, viatges, bicicletes, futur.

I jo, que sóc aquí, i sóc també un instant,
en el temps, en la història
de les grans injustícies.

Una engruna en la pols versemblant de les hores,
mentre tasto el gust agre de la felicitat,
encara que no sigui no complerta ni exacta.



Júlia Costa, poemes inèdits (1986)