28.4.13

PLOU A CIUTAT




El matí rep xerroles mortes al cau del meu televisor.
Ineluctables conseqüències de fets remots, passen factura,
i els insolvents i els endeutats i els grans morosos que remuguen
furten el temps dels inactius i avorriment al desvagat.

Els morts són morts, plou a ciutat.

Novells acòlits s’embarbollen, amollen metges bons consells:
Ni cigarretes ni aiguardent ni cap excés de marranxó
i caminar de forma atlètica i nedar en aigües ben clorades,
beure molta aigua i eutrapèlia a tort i a dret, tot moderat.

Els morts són morts, plou a ciutat.

Clams insistents de bordissalla, telèfons nous, estris i enginys,
reclams tossuts de nous farratges, flascons de nyepa perfumada.
Amollo dogmes caducats i d’altres nous se m’arreceren
a les butxaques del gavany que tantes arnes han ratat.

Els morts són morts, plou a ciutat.

Tendres misteris telemàtics  urpegen vida a l’infinit.
A la contrada assolellada reclamen ombres els albins.
Targes de crèdit s’amunteguen entre la pell del cocodril.
Són temps molt bons per al belitre i el bordeller ben preparat.

Els morts són morts, plou a ciutat.

Fa capcinades el pirata al seu vaixell convencional.
La competència l’aclapara, la combustió dels bons costums
ha fet inútils vells oficis, el seu mestratge irrellevant
desconeix grans tecnologies. És un romàntic abrandat.

Els morts són morts, plou a ciutat.

L’antiga dàrsena ensopida acull una ombra d’esparrall.
Grups de turistes s’amunteguen per retratar algun corb marí
i una capella noucentista, un gratacels innovador,
una codina pintoresca i un núvol esfilagarsat.

Els morts són morts, plou a ciutat.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2013)









9.4.13

ENTREVISTES




Fa poc m'han fet dues entrevistes, la primera a un nou blog endegat per Lluís Bosch, també escriptor. El blog acaba de començar però ja va per la tercera entrada-entrevista (també n'hi podreu veure una fet a Francesc Puigcarbó i una altra a Enric H. March, ambdós blogaires de culte) i que serà molt interessant seguir, aquesta és filmada i tot. 


Aquí: http://humanoidesass.blogspot.com.es/2013/03/julia-costa.html

L'altra a la revista Lo Cantich, en aquest cas me l'ha fet l'amiga i escriptora Sílvia Romero:

Aquí: http://www.locantich.cat/search/label/Entrevistes

Sempre fa il·lusió que et tinguin en compte, la veritat. Gràcies a tots dos!

6.4.13

PASSEIG







Passeig

S'esquinça la claror,
damunt de l'avinguda
mentre un penell rebel
escampa marinada.
Motos de missatgers
travessen llums vermelles
per arribar al desert
on els còdols fan ombra.

Gambirots a l'atur
reparteixen estampes
i una taca de greix
irisa les onades.
Al museu de la mort
s'apleguen els turistes
i lloen els miralls
on el futur els sotja.

Zoològics antics
apleguen mil espècies,
aregues, conformades,
amb l'instint abaltit.
Polítics somrients
ocupen les façanes
i un flautista ambulant
estrena melodies.

Les estàtues vivents
pintades, s'acorriolen
entre rams de flors seques
i diaris vençuts
on les males notícies
es barallen, cansades,
per ocupar, ufanoses,
la plana principal.

Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)