10.9.12

LA NOVA TARDOR


Nova tardor

La tardor gairebé no es percep, prop de casa,
i tan sols una olor de frescor i una llum abaltida
anuncien la fi de l’estiu i els seus dies tan llargs


Pels matí veig infants que se’n van a l’escola,
al país que era meu i que avui no em pertany com ahir,
i recordo el meu avi folrant antics llibres
amb el paper blau fosc d’uns anys plens de desigs i futur.


Al carrer hi van plantar arbres d’altres contrades
I algun àngel pintor els hi ha dat un lleu toc
de grogor imperceptible, precursora de fràgils viatges
a  la terra on reposa l’eterna verdor.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011)

4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

molt bonic..de veritat..salut

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel!

Santiago Delgado ha dit...

Bello, sin alharacas ni exaltaciones de exceso. Como el mismo tema tratado. Enhorabuena.

Júlia ha dit...

Gracias, Santiago!!!