Instants
El
setembre ha escurçat les tardes lluminoses,
al
carrer, cap al tard, s’hi aplega un món pintat,
hi
ha molts infants jugant, sorollosos i alegres,
i velles que remuguen quan els veuen jugar.
Els
nois fan un partit de futbol cada dia
i
les nenes passegen nines als seus cotxets,
surten
dels locutoris, amb un somriure als llavis,
persones
que han parlat amb amics i parents.
La
fruita de colors s’aplega a les botigues,
i de tots els colors és el món que m’acull,
un
món que es fa petit i també imprevisible,
diferent
del passat, diferent del futur.
Potser
un dia un infant dels que juguen i criden
recordarà,
ja vell, aquest vespre encantat,
i
escriurà una novel·la sobre la seva vida,
on
aquests moments d’ara tornaran a surar.
Entro
a la biblioteca i cerco una novel·la
on
algú que va viure en un carrer d’abans
el
recorda i l’explica i es plany que ja no sigui
com
quan ell hi jugava, humil i malgirbat.
Al
final sempre hi ha qui cerca una infantesa
en
algun racó vell que el temps ha fet malbé,
mentre
un infant que juga, indiferent se’l mira,
sense
entendre la fràgil durada del present.
Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)