La residència d'avis
Un nou silenci ha transformat el poble
i la pau dels diumenges, com les heures,
s'enfila pels vells murs, i arriba als vidres
de les cases antigues.
Han obert
fora vila una nova carretera.
Al vell camí d'abans, ple de quietud,
hi ha finestrals que esperen el retorn
del brogit oblidat, amb una mica,
d'enyorament inútil.
Fa molts anys
Hi havia al poble fonts i balnearis.
Allà, segurament, la gent deixava
que passessin ben lentes les vacances
i que arribessin plàcides tardors.
Temps de tarja postal i de copalta
i de somnis romàntics amagats
rere ombrel·les de seda decorades
amb exòtics ocells d’indrets llunyans.
Ara el dia de festa s'esllavissa
i el poble no és res més que un poble mut.
En un dels vells hostals de carretera
hi ha un asil de gent gran.
Un gris establiment desinfectat,
amb una gran televisió engegada
durant les hores llargues del poc temps
que els resta als vells,
malgrat la ciència avanci.
Un d’aquest edificis que anomenen,
amb pietat falsa una residència
de la tercera edat'.
Els avis copsen
indiferents, l'inesperat silenci,
i escolten, solament, una remor,
llunyana, com de mar.
Remor dels cotxes
dels qui fugen enllà i que no coneixen
el secrets del viatge, i que els camins
tenen sentit, només en ells mateixos
i no pas en destins definitius.
Els vells ho saben,
massa tard, potser,
i recorden etapes de viatges
que feren pels camins de cada jorn.
Imatges al record de cadascú,
passades i presents, desesperades:
la fugissera pau vora els fogons,
l'avorriment d'un bar, un plor d’infant,
l'abraçada de dos enamorats,
les nenes que jugaven fent rotllana
o uns noiets empaitant-se vora el riu
que ignoraven encara com la vida
havia de malmetre tants estius.
Lluny dels silencis, més enllà del poble,
immensa, viva, la ciutat espera.
Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)
1 comentari:
...i...
..."Els vells ho saben..."
Publica un comentari a l'entrada